Encara no he sentit un argument dels defensors de la festa taurina que em faci el pes. Tot sembla que són justificacions que em recorda quan un nen petit i en ser descobert pels pares en una malifeta, comença a inventar excuses.
Per contra, la primera argumentació a favor dels toros ja em va agradar:
Estimar els animals, que ningú gaudeixi amb el martiri, patiment i mort amb traïdoria i acarnissament i que no es faci una festa de tot això, em sembla que és de sentit comú i qualsevol persona amb una mica de seny i coneixement ho entén. Això és extensible a tots els animals i festes bàrbares hi ha a molts indrets.
El meu avi ja deia: "qui no sap estimar als animals, és molt possible que no sàpiga estimar a ningú" i d'aquí em volta pel cap una pregunta: Està clar que una persona que no estima els animals no té per què ser un maltractador, Però... els maltractadors, estimen als animals? No ho sé, la resposta per a mi encara és una incògnita.

Si hi ha algú que després de llegir això no té clar a favor de què està, li demanaria que fes un exercici d'empatia. Suposem que un ésser superior a nosaltres (ciència ficció tipus avatar) ens utilitzés com toros per divertir-se fent una festa d'humans martiritzats i dessagnats. Que pensaríem?  O pot ser no caldria fer ciència ficció doncs una cosa semblant passava en els circs dels romans amb els esclaus que llançaven als lleons. Sort que algú es va adonar que era una barbaritat.

La meva experiència amb els toros ha estat única per dues raons, primer perquè encara estic impressionat i segon perquè no he tornat mai més.
Era jo una criatura quan el meu pare em va portar a la plaça de toros de València a veure una Charlotada, els nens ens divertíem veient com els pallassos jugaven amb les vaquetes, però de sobte, un pallasso mal parit treu una espasa i se la clava a la vaqueta i comença a deixar anar sang, a trontollar cap a una i altra banda, l'animal ferit i ple de sang va resistir fins que la van matar clavant-li un punyal al clatell.
Des d'aquell dia  ni el meu pare que en pau descansi ni jo vam tornar a una plaça de toros en tota la nostra vida

En aquest com en tots els casos que ens afecten, cal rumiar i tenir les idees i la moral molt clares per no deixar-nos enganyar pels que aprofitant-se del seu poder polític, econòmic, social o religiós ens intenten manipular i utilitzant la paraula de manera interessada ens volen arrossegar als seus interessos.

Va ser Descartes qui va dir que: La moral no consisteix en la superstició ni en les cerimònies ni té res de comú amb els dogmes. Mai repetirem bastant que els dogmes són diferents a cada país i que la moral és la mateixa per a tots els homes que fan servir el do de la raó.

Salut:
Bisente