En general, tothom sap què són els cargols i molts també n'hauran menjat però potser en molt poques ocasions.

En el passat era molt habitual menjar cargols ja que la gent vivia més en contacte amb la natura. Aleshores no hi havia insecticides ni verí per matar els cargols que feien destrosses a les verdures de l'hort, i el mètode més fàcil d'eliminar-los era recollir-los al matí a la fresca de l'estiu, principalment a l'estiu quan havia plogut. La solució per fer-los desaparèixer era menjar-se'ls; per això totes les mestreses de casa sabien guisar-los.

Els cargols no es poden recollir i menjar tot seguit. S'han de tenir uns quants dies a la cargolera i fer-los dejunar perquè podrien intoxicar per les herbes que han menjat.

Quan es volen guisar, primer s'han de rentar ben nets, posar-hi sal i vinagre (per treure el moc que fan) i fer-los bullir en una olla amb aigua freda que es va escalfant a foc ràpid; d'aquesta manera intenten escapar de l'escalfor, queden estirats i surten de la closca. Es poden fer en salsa, sucar-los a la vinagreta o com a acompanyament de l'arròs, al conill etc.

Actualment se celebra la festa del cargol a molts pobles i ciutats per recordar que era un menjar habitual en el passat. La més coneguda és a Lleida, el diumenge de Pasqua granada o de Pentecosta. També se'n celebra una a Sant Jordi de Cercs on hi viu la gent desplaçada del poble de Sant Salvador de la Badella, que va haver de traslladar-s'hi per la construcció del pantà de la Baells que fou inaugurat l'any 1994. A Sant Jordi se celebra la festa del Roseret, i l'acte principal és una gran cargolada per a tothom.

Molts de vosaltres ja sabreu el conte del Patufet d'en Folch i Torres. Era un nen que va sortir a buscar cargols perquè la seva mare va dir que li agradaria menjar-ne. El Patufet va sortir, tot sol, al vespre a buscar cargols amb un cistell i un fanal per fer llum. En va trobar molts, i quan tenia el cistell quasi ple va caure, se li va apagar el fanal i es va perdre. En veure que no tornava a casa, els seus pares van sortir a buscar-lo. La narració és força llarga... fins que el van trobar a la panxa del bou.

Hi ha moltes varietats de cargols, les més conegudes són: el cargols bovers (els més grossos), els vinyals, els blanquets (els més petits) i les cargolines que són els que es mengen els ànecs i les oques quan surten de pastura pels camps. Molt habitual en el passat, pels camps de rostoll quan s'havia segat.