En els paisatges, els llibres, els quadres, la música, en el cinema...en tot el que m’arribarà en el més profund del cervell, del cor, i altres vísceres…

En les flors més senzilles i les més exòtiques. En les herbes que voregen els camins i en les escorces dels arbres, en el respecte pels animals...

Hi seràs tu.

En els rius, els prats, les muntanyes. En el xiulet del vent, l’escalfor del sol, la blancor de la neu. En les ciutats i pobles...

Hi seràs tu

En la melangia i la tristor. En les rialles i la mirada dels petits. En les carícies, la tendresa, la passió, la simpatia, l’amabilitat, l’enyorança...

Hi seràs tu.

En els borrons tendres de les plantes a la primavera, en els colors variats i preciosos de les fulles a la tardor, en els colors de la fruita madura...

Hi seràs tu.

En els records de la lluita per tirar endavant. En les hores més tristes i les pèrdues més doloroses. En la ira. En el fons d’alguns ulls i en històries inventades...

Hi seràs tu.

En els perfums sofisticats i en l’olor de terra. En la flaire del mar, de la pluja , de la  xocolata desfeta, dels guisats, de les parrillades, dels sofregits, de l’escudella...

Hi seràs tu.

En les postes de sol, en les  nits estrellades. En l’Arc de Sant Martí, les porcellanes fines. En  els gerseis de cotó i els de llana. En les paraules i en els silencis. En les noves tècniques...I en tantes i tantes coses...

Hi seràs tu.

A la solitud li serà difícil clavar-me les seves urpes i les seves dents. I escopir-me el seu verí...                 

Hi seràs tu.

 

Teresa Riquelme