Aquest evangeli ens parla, fonamentalment, de l’acolliment. De saber acollir. Aquesta paraula abans no es feia servir: no es parlava de acollir, només de “rebre”...un familiar, un parent, un pelegrí etc... Però potser abans les famílies eren més acollidores que ara: Per la Festa major, venien parents de lluny i es quedaven a dinar. Alguns a passar la nit; i havíem d’estrènye’ns a taula, o posar un matalàs al rebedor. A l’Àfrica encara ara, l’acolliment és proverbial: Encara que sigui pobre, se senten molt honrats de rebre el que ve de lluny i d’oferir-li el millor que tenen.

 

Segur que tots ens voldríem identificar amb la Marta superacollidora, superactiva per preparar un bon àpat per Jesús i els seus deixebles. Ens és un bon exemple de desviure’s per acollir els hostes.

Però el que li diu Jesús ens fa pensar que no n’hi ha prou de preparar moltes coses si es fa amb neguit i sense pau... “ Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses...però només n’hi ha una de necessària”.

Jesús no li diu que tot aquell servei dels hostes que fa, no sigui bo; sinó que li vol fer veure a ella , i a tots, que hi ha quelcom que ha de passar al davant, que és prioritari: que és el que fa la seva germana Maria: “asseguda als peus de Jesús escoltava la seva paraula”. Es la actitud del qui sap escoltar el mestre. I això esplaia el cor i comunica pau.

Tots necessitem això: Parar-nos a escoltar unes altres paraules que no siguin la xerrameca que tant sovint ens encanta però no ens porta enlloc. No hi ha dret que ens encantem a escoltar “politicalla” que no resoldrà ni la Crisi ni res; ni tampoc que abaixem els braços, fatalistes, dient : no hi ha res a fer.  

Que l’evangeli d’avui,  ens obri uns interrogants sobre el que necessitem per damunt de tot :

¿Què ens cal fer per trobar una llum,  un sentit a lo que estem fent i estem vivint a nivell personal i junt amb el nostre poble? L’home, si no pot desxifrar el significat del que està vivint, es deshumanitza. Per fer-ho,necessita silenci, necessita saber contemplar, necessita escoltar Déu.

 

Resum de Comptes Parroquials del 2on Trimestre

Tel. +Aigua+ Electr. . . . . . . . . . . . . .782’96           

Culte+ neteja església i locals. . . . . .654’00

Llibres Catequesi+Full+Revistes . . . 911’75

Repar.  Esglés+Rectori+Ordena . . 1116’40

33% a fons Comú diocesà. . . . . . . .1299’00

Material Oficina+Despatx . . . . . . . . .256’98

Col·lectes Diumenges i Festes . . .1.923’43

Bústia+donatius+Celebraci. . . . . . 2.553’90

Altres. . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . 245’00

+Col·lecta de Corpus : 287’78

enviada a CARITAS diocesana

Serà el Dissabte 17 de Juliol a la veïna Ruli. Pels qui no ho saben, Rwankuba és la Parròquia de Rwanda, de on vaig ser Vicari i després Rector durant molts anys.

Com sabeu, aquest país, ja des dels temps colonials molt empobrit, va ser destrossat per una guerra que el poble no va voler(1994-96) que li va ser imposada de fora per uns grups ambiciosos de poder recolzats per grans potències interessades en controlar les grans riqueses de la Regió oriental del Congo. Una guerra que ha causat milions de morts i 4 milions de refugiats (per dir-ho en resum) Les seves conseqüències perduren en formes de manca de llibertats essencials i encara més en forma de pobresa absoluta d’una gran part de la població. I tot això és silenciat i sovint tergiversat pels grans mitjans de Comunicació...

Malgrat aquesta situació tan trista...aquest poble sobreviu, gràcies a aquella llavor de fe i de treball sembrada pels Missioners, i regada actualment pels missioners autòctons...Es impressionant veure com la gent, i molts són joves, omple a vessar cada Diumenge, els grans locals on se celebra l’Eucaristia: Unes celebracions amb cant, ritme i moviment com escau a gent jove que disfruta i pren oxigen i força per sobreviure una setmana més. Però tanta opressió fa estirar tan la corda que el país pot petar... Pensem-hi tots a pregar i donar-los suport.

Els animadors d’aquestes comunitats, són els capellans i laics preparats. Doncs bé, ara serà ordenat l’Albert. El seu pare i la seva mare havien sigut mestres, ara sobreviuen com poden. Però  tenen el goig de veure que el seu fill  el dissabte dia 17 rebrà el diaconat, l’última etapa abans d’arribar a ser capellà, que ho serà l’any que ve pel juliol.

Recordeu que l’any passat a Rwankuba hi hagué l’ordenació sacerdotal de tres joves. Ara no he pogut anar-hi; però hi envio els donatius rebuts des de Nadal fins ara. Són majoritàriament els donatius rebuts per les intencions de Missa.

Ara, de forma temporal, tenim 5 Mossens ruandesos treballant al nostre Bisbat de Vic. Un ja és ben conegut i estimat, és el Jean, a Santpedor; un altre començarà pel Setembre a Artés, és el Canisi. I a Sant Feliu, el Eustache. N’hi ha dos arribats fa pocs mesos que estan fent una “immersió lingüística “ de català, molt contents de fer-ho; per poder prestar un servei durant uns anys, en la pastoral de les nostres parròquies... donem-ne gràcies a Déu i acollim-los.   A. B.