|
Full 525
21 de març de 2010
Comentari a l’evangeli de Joan 8,1-11: L’Adúltera
“Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.”
En aquest evangeli de “la dona adúltera”, hi podem considerar 2 temes:
1er) No condemnar. Aquella gent només va detenir i condemnar la dona. I l’home que havia comès adulteri amb ella, ¿perquè no el porten també a judici? Recordo que 50 anys enrere també passava aquí: una noia quedava embarassada, i tothom la senyalava amb el dit...Però de l’home ningú en parlava. Com si el fill l’hagués fet ella sola!
Jesús defensa la dona. Per defensar la dona, i per defensar el més feble contra lleis injustes, Jesús arriscava la seva vida. No va tenir por d’enfrontar-se a l’Autoritat religiosa, que mantenia aquelles lleis ni al poder polític amb el qual estava aliada . Hi va deixar la vida.
“Ningú no t’ha condemnat? Li diu Jesús. “Ningú Senyor” Li respon ella.
Avui dia s’ha passat a l’extrem contrari. La noia, els diuen, “pot fer el que vulgui amb el seu cos”. I el noi igual... I les conseqüències d’aquest llibertinatge són dolentes pel seu cos i pel seu cor.
Avui dia estem respirant un ambient permissiu que ens vol fer creure que el llibertinatge sexual és el paradís a la terra...I per gaudir-ne, no es dubta a encoratjar els joves a la irresponsabilitat i fins a defensar el dret a desfer-se del ésser més febles! Es l’extrem contrari, que ningú es podia imaginar que ens passés. Però no hem de condemnar ningú, ens ensenya l’evangeli. Com Jesús, només condemnar el pecat; però no el pecador: Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n i d’ara endavant no pequis més”.
2on) La persona val més que la llei.
Aquella dona, !Que contenta i animosa es devia aixecar,al sentir aquelles paraules, que l’alliberaven de condemna, i del pecat! Creu en Jesús i que és veritat que està alliberada d’aquella llei injusta, i alliberada del seu pecat: i sent una pau immensa (malgrat que molta gent continués considerant-la pecadora). Perquè sent que està amb pau amb Déu i amb pau amb sí mateixa.
Perquè l’eix de la nostra vida, no són les lleis aprovades pels homes. Per damunt d’aquestes, n’hi ha una Llei que és universal per a tots els pobles de la terra, que està inscrita en cada cor humà, en cada consciència sincera: la llei de Déu. Quan la trenquem, pequem. Però Crist per això ha vingut, per aportar-nos el perdó del Pare.
“Ningú pot treure la palla de l’ull de l’altre, si primer no es treu la biga del seu” ens diu Jesús.
“A buen entendedor pocas palabras”
Tinguem aquesta humilitat de reconèixer els nostres mancaments. Ara en el temps propici de Quaresma és el temps que tenim de acostar-nos més a Déu, de “deixar-nos reconciliar amb Ell”.I si ens hi esmerem...també, sens dubte arribarem a assemblar-nos una mica més a Jesús, i portarem reconciliació i pau al voltant nostre. Amat B.
INTENCIONS de la MISSA:
Diumenge 21: (a Torroella)Per José Mª Checa i Aurora Garrido.
Diumenge 28: (a Torroella) per Juan, Leonor i Lola
ACTIVITATS PARROQUIALS
Dissabte dia 20: a les 8 vespre: Celebració de la MISSA
Diumenge 21: 5è de Quaresma: Evangeli de Joan 8,1-11: “Jo tampoc no et condemno”
A les 11: la MISSA a la Parròquia, i a 2/4 de 10, a Torroella
Aquest Diumenge farem homenatge a Lluís Espinal en el 30è aniversari
de la seva mort a Bolívia: màrtir de Crist al servei de l’evangeli als pobres..
A les 12: A la sala parroquial: Projecció de un DVD que es va fer aquí a St
Fruitós en motiu del 25è Aniversari. I Lectura d’uns escrits seus.
Diumenge 21: Tarda a 2/4 de 6: Concert de Quaresma. Es concert i pregària que fan deliciosa harmonia, a càrrec del COR Artesenc. Organitzat per l’Arxiprestat. Serà a l’església de St Anton Mª Claret de Sallent . Perquè puguin fer millor l’acolliment per cada ú, es recomana apuntar-vos a la Parròquia: Ho podeu fer simplement per telèfon: 8760192
Dijous dia 25: La Anunciació a Maria: Nou mesos justos abans de la diada de Nadal, celebrem aquesta antiga festa en què es commemora l’anunci de l’àngel a maria i l’Encarnació del fill de Déu. Es l’escena que ens narra l’evangeli de Lluc(1,26-38) amb una escena d’una gran bellesa. Festa que sol ser sempre ben a prop de setmana Santa.
Fixem-nos en el seu exemple ,de estar senzillament ben a prop de Jesús, com a mare, en els moments més importants, al naixement i ara, a la seva mort i resurrecció.
La Missa serà a les 10, com els dies entre setmana.
Diumenge 28: Diumenge de RAMS o de PASSIÓ.
A ¾ de 11: Benedicció de Rams davant de l’església. Acte seguit, a
dins, la MISSA amb la Passió, enguany, segons Sant Lluc
Els Horaris de Setmana Santa, seran com l’any passat: Els posarem en detall en el
pròxim Full
Defuncions:
Florència Badal Morros(89) el divendres dia 12 de Març, l’hem encomanada al Creador, acompanyant els seus familiars, amb l’esperança de retrobar-nos a la casa del Pare
Jaime Benítez Navarro(88) El dilluns dia 15 de març: L’hem acomiadat amb la pregària, acompanyant els seus familiars i amics: Que al Cel ens puguem retrobar.
Sant Fruitós decideix
Es molt lloable aquesta iniciativa popular de demanar a tothom que es pugui expressar sobre quelcom normal per a tots els pobles de la terra. La autodeterminació, l’autogovern d’un poble. Els catalans tenim un país una llengua i una història que ens donen identitat pròpia. Aquesta consulta que no diu ni fa mal a ningú, és un dret democràtic. Es una primícia que fa il·lusió de no deixar passar.
Però no servirà de res si després, a les Eleccions generals, i a les Autonòmiques, que són les que ara determinen el nostre govern, la manera de sortir de la Crisi, etc.. continuï havent-hi molta gent que en passen, i que tant els fa que faci o desfaci el qui vulgui...
Els cristians hem de donar exemple de implicació en la política, hem de donar exemple de democràcia. Donar exemple de que fer política no és voler obtenir una “poltrona”, si no fer un servei a la nostra Societat, que ara més que mai necessita de gent “que hi posin el coll”.
Precisament sobre la crisi com a oportunitat per canviar estructures que li van donar origen, us transcric un fragment d’aquest article:
Durant els primers temps de la crisi, en les anàlisis que es feien i en les informacions a la opinió pública es parlava d’una colla de temes que a poc a poc s’han anat silenciant. Concretament: la supressió dels paradisos fiscals, la necessitat de marcar límits màxims per a alguns sous, la necessitat de valorar l’estalvi per sobre el consum, la potenciació de la formació i la investigació, la cobertura social dels més desfavorits, i fins i tot una certa nacionalització de la banca...
En el fons es parlava, per primer cop en molts anys i d’una manera general, d’un canvi de les estructures econòmiques i financeres del món capitalista...Estructures en gran part opressives, deshumanitzadores, guarnides de falsos humanismes, ja que la seva única pretensió era el màxim benefici en el mínim de temps possible...
Si s’apropa un cert final de la crisi, ¿tornarem a les estructures i a les formes que de fet la van provocar? (del Suplement del nº165 de Gener 2010 del CIJ(Cristianisme i justícia)
|