El proper dilluns dia 24 de Setembre a les 5 de la Tarda, gaudirem al Saló de la Residència de la vídeo conferència “Recordant les nostres colònies tèxtils”, a càrrec del Sr. Francesc Rufas i la Sra. Mª Lluïsa Gregori. Ens mostraran un recorregut per les diferents colònies tèxtils de la comarca explicant-nos la història de cada una d’elles. Us hi esperem!
Arrand'un comentaridels nostreslectors,tornem aposar enportadaaquest article de l'any 2008 en el quales fauna cridaa qui corresponguiper no deixar queacabien runesuna part de lahistòria
del nostrepoble.
santfruitosdigital
-----------------------------------------------------------
A la vora de l’antic camí ral que anava de Santpedor en direcció a Artés hi ha una església romànica
en estat ruïnós (la teulada està greument malmesa) coneguda com a Sant Jaume d’Olzinelles, la qual
pertany al terme de Sant Fruitós de Bages. En l’antiguitat, Olzinelles formava part del terme antic de
Manresa. El nom de Sant Jaume probablement prové de l’advocació a l’apostol Sant Jaume i, per
rememorar que per allà passava un dels camins que feien els pelegrins. Segurament el nom
d’Olzinelles fa referència a un indret on hi havia la presència d’alzines. Durant molts segles l’església
va exercir de parròquia, fins gairebé el segle XX. L’abandonament de l’església de Sant Jaume
d’Olzinelles va coincidir amb l’aixecament de la nova església del Pont de Cabrianes, a tocar el mas
Bertran, desapareixent les seves funcions parroquials. Des del moment que un edifici deixa de tenir la
seva funció primera comença la seva devallada que, és el que li ha passat a Sant Jaume d’Olzinelles.
Demà dissabte 9 de juny a les 11,30 del matí, al Nexe – Espai de Cultura,
es farà la presentació del l’edició del llibre “Historia de les masies, les famílies i el territori de l’antiga parròquia de Sant Iscle de Bages (segles X-XX)” que ha editat l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages dins de la col·lecció Quaderns Monogràfics Locals. Aquest treball és obra de Jaume Plans i Maestra i va ser guardonat en la segona edició del premi de recerca Riu d’Or, que convoca també l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.
SOBRE SANT ISCLE, GUANYADOR DEL DARRER PREMI RIU D’OR.
El proper dissabte 9 de juny a les 11,30 del matí, al Nexe – Espai de Cultura, es farà la presentació del l’edició del llibre “Historia de les masies, les famílies i el territori de l’antiga parròquia de Sant Iscle de Bages (segles X-XX)” que ha editat l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages dins de la col·lecció Quaderns Monogràfics Locals. Aquest treball és obra de Jaume Plans i Maestra i va ser guardonat en la segona edició del premi de recerca Riu d’Or, que convoca també l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. A l’acte, que està obert a tothom, hi assistirà l’autor i representants de l’ajuntament.
Un cop finalitzada la Guerra Civil del 1936-1939 per part del bàndol nacional s'iniciaren una sèrie de procediments judicials per esbrinar els fets delictius comesos durant el "dominio rojo": localització i identificació dels morts, persecució de persones, casos d'extorsió, robatoris i desperfectes materials, confiscació de béns o, pertinença a organitzacions polítiques i sindicals, entre altres aspectes més significatius. Pel que fa a Sant Fruitós de Bages s'instruí la Causa General a Barcelona.
En el decurs de la història, les principals vies de comunicacions han hagut de superar depressions i obstacles, com ara barrancs o, rius, com és el cas que ens ocupa. Per aquest motiu es van aixecar construccions d'una solidesa considerable per salvar els accidents geogràfics, permetre el pas a les persones i escurçar les distàncies entre nuclis de població. Cal veure tot seguit quins trets característics han tingut i tenen -perquè encara els utilitzem- aquestes construccions en el riu Llobregat, que fa delimitació del terme de Sant Fruitós de Bages amb altres nuclis poblats com Artés i Navarcles.
Un dels pintors santfruitosencs més rellevants del segle XX: Alfred Figueras i Sanmartí
Jaume Plans i Maestra
Abans d'entrar a donar algunes dades sobre l'artista motiu d'aquest article, m'agradaria parlar d'una anècdota interactiva que vaig tenir fa algun temps referent al nostre reconegut Alfred Figueras. Vaig rebre un correu electrònic, d'un individu d'origen àrab que em demava en francès si tenia més informació sobre el santfruitosenc Figueras, a més de la que hi havia a la meva pàgina (santfruitosdebages.org). En el correu m'explicava que tenia present que en Figueras havia pintat algun monarca marroquí. Després vaig perdre la pista i no vaig saber-ne res més.
Tot i que és deia "La Manresana", aquesta fàbrica estava emplaçada dins el terme de Sant Fruitós. De fet s'aprofitava el nom que havia estat reconegut arreu, no només d'Espanya sinó d'Europa, per la bona qualitat de la seva fabricació. Inicialment -sembla des del segle XVI-, les fàbriques de pòlvora estaven emplaçades al molins de les ubagues de Manresa. Als voltants del 1860 la producció es traslladaria a la fàbrica de Sant Fruitós, sota Viladordis prop del mas de les Hortes a la vora del Llobregat en terme de Sant Fruitós de Bages. El trasllat es deu a la perillositat que comportava tenir una fàbrica d'aquestes característiques pròxima al pas de la via del tren i de la ciutat de Manresa.
Poques notícies escrites tenim d'aquest sanfruitosenc nascut a començaments del segle passat, exactament, l'any 1906. Les anotacions de Joan Vilanova descrites d'aquest artista ens indiquen que aquest creador s’inicià en l’art influït pel pintor Ramon Casas ja que, aquest últim, residia llargues temporades al monestir de Sant Benet de Bages, proper a la vila de Sant Fruitós de Bages. Pere Clapera, però, començà aviat, a partir dels anys vint, a dibuixar en diaris humorístics barcelonesos com Pierrot, per passar, més tard, a participar en exposicions individuals de caire monogràfic: aspectes cinematogràfics, paisatges de la costa brava, composicions de revistes teatrals i de ballet, pintures i dibuixos de ball flamenc i, sobretot, escenes del circ. Cal veure tot seguit algunes dades seves.
L'ermita de Sant Valentí és un punt geogràfic, patrimonial i de referència per molts santfruitosencs. Està situada en el pla del puig de Sant Valentí o també anomenat antigament de Montpeità. És un indret que encara no ha estat alterat per la pressió urbanística i esperem que continuïi així per les generacions futures. Això fa que esdivingui un paisatge idílic, voltat d'antics conreus, de barraques de vinya, de murs de pedra seca i un bosc de pi blanc. Cal veure tot seguit alguns dels seus trets històrics.
El Conreu, cultura i informació. Entitat sense ànim de lucre exp. 35833 ( llei 34/2002 )
Santfruitosdigital.cat no es responsabilitza ni necessàriament subscriu les opinions que manifesten els nostres col·laboradors
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Il·lustracions, dibuixos, ninots... (1358) 
Bicioses de la BTT (1529) 
Despertaferro (1446) 
Sisbemessanapren (1582) 
Escripcions (1523) 
Sant Fruitós Decideix (903) 
Sant Fruitós en Blanc i Negre (778)