Arreu de Catalunya hi ha amples franges de terreny situat sota les línies d'electricitat on la vegetació és més baixa que la del seu entorn. Una gran xarxa de corredors amb poca massa vegetal recorre el país, travessant territoris coberts de boscos o vegetació arbustiva. Això és així perquè, des del voltant de l’any 2000, la vegetació que creix sota les línies elèctriques és tallada periòdicament. Aquestes actuacions es fan amb la intenció d'evitar que els cables elèctrics entrin en contacte amb les plantes i, per aquest motiu, siguin causa d'incendis forestals. Sobre el paper això sembla una acció lloable, però, quan hom s'ho mira sobre el terreny, veu que molt sovint està mancada de tota lògica: els tècnics de les companyies elèctriques sovint ho fan arrasar tot, a vegades desafiant forts pendents, sense tenir en compte la relació entre l'altura dels cables elèctrics i l'altura màxima que pot assolir la vegetació tallada.

L'èxit de les botigues en què es pot comprar tota mena d’objectes a preus econòmics, les antigues Tot a 100 (pessetes) que van aparèixer a començament dels anys 1990, ha estat gran des dels seus inicis. En molts casos, la gent que va a aquestes botigues ho fa més que res per matar per pocs diners el cuc de les ganes de comprar. El que ens agrada a les persones és buscar, trobar i comprar la ganga: caçar, recol·lectar.

En un període de sequera com el que vivim l’administració s’escarrassa a dir per tots els mitjans que fa tot el que pot per estalviar aigua. Una de les mesures estrella adoptada els últims anys en aquest sentit, que els governants esgrimeixen amb orgull, és l’ús per regar d’aigua procedent de les depuradores.