La Gastronomia Popular de Sempre

Presentació

Recordo quan era jove, que ens alimentavem del que era més propi del temps de collita, per això durant l'hivern menjavem molt trinxat a base de col i patates i de tall, poc.

A conseqüència de la varietat de llibres de cuina, per explicar la manera de combinar els aliments per fer les diferentes receptes de cuina i de guisats recomanats, em vaig decidir a recopilar els records de la cuina casolana de temps passats. Com podreu veure en aquesta recopilació, molts pobles han aprofitat per fer-ne una festa popular medieval o del producte nutritiu més tradicional dels seus pobles.

Recordo molt bé la cuina que feia la meva mare, fent bullir l'olla de ferro penjada als clemàstecs de la llar de foc, amb la llenya del bosc; és per això que eren tant nets i no es cremaven com ara. Cal dir que cuinar en aquelles condicions no era gens fàcil, si el foc era massa viu, al bullir l'olla sobreeixia, i si era massa lent, no bullia i la verdura quedaba mal cuita i dèiem que semblava calderada. La calderada era herba o fulles de col que es feien coure de mica en mica perquè el bestiar del corral s'ho mengés millor i a la vegada no consumien tan gra de blat de moro, ordi o beses (semblant a les llenties).

Parlar de la gastronomia d'un passat recent es fa difícil, encara que la gent més gran recordi bé què era fer bullir l'olla a la llar de foc i dels fogons, aprofitant el caliu o el carbé de la llenya abans que fos consumit o cremat del tot. Com que el carbó no tenia prou calor, s'havia d'avivar amb un ventall "el mancho" perquè el fregit o bé el guisat s'anés fent.

La varietat de la cuina era poca, es coien les verdures, els llegums, les patates, els guisats, els estofats i les carns de pollastre, ànec o conill eren poques com les de peix que encaren eren menys, ja que el mar quedaba lluny. I només es mejanba bacallà i arengades salades, que es conservaven bé.

En honor a la meva mare que sabia força de cuina, com moltes mestresses de casa, ja que abans en les cases eren molts de colla i si a més a més tenien treballadors de fora, com en el temps de collites o de sembrar. Així doncs era cuinar, cuidar el bestiar i també l'hortet.

Per redactar un llibre de gastronomia se n'ha de saber, però recordar uns fets que fan història, que són originals de lots pobles, fa que sigui una inquietud o un desig del record viscut entre els primers plats de sopes i el puré de la infantesa, passant per la festa de la matança del porc i poder omplir el rebost de penca de cansalada, alguna llonganissa i algunes olles de confitat per enriquir els diferents plats de verdures i llegums durant l'any i així es mantenia el respecte a les tradicions tan sensibles en el passat i en una mica de fidelitat en faré algun comentari.

Encara que les receptes que es poden fer mantenint el caràcter tradicional de la gastronomia catalana respon a l'honestadat pot executar la millor recepta de cuina. I els que teniu el gust de llegir-ho en pogueu treure el profit de la bona intenció que he tingut en fer-lo.