A Catalunya s’ha fet un pas molt important cap a la independència. A la manifestació del passat 11 de setembre, centenars de milers de catalans varem cridar alt i fort que volem ser independents i esdevenir un nou estat d’Europa. I que ningú s’enganyi amb les xifres dels assistents perquè érem molts i tots teníemamics i familiars i coneguts que, per diversos motius no hi van ser, però que demanen el mateix que nosaltres.

Uns diuen que érem només 600.000, i els altres que vam arribar al milió i mig. Jo em quedo amb 1 milió, però tinc clar que un milió més demana el mateix que nosaltres.

Des de Sant Fruitós en varem baixar uns 200 amb autocars i possiblement 500 més en cotxes i tren, però molts dels 1.100 que van votar que “SI” ara fa 2 anys en el referèndum pel dret a decidir, també votaran que si quan es faci el referèndum oficial per la independència.

Fa dos anys, quan treballàvem i celebràvem aquell referèndum, molts ens deien amb un somriure a la boca que no serviria de res. Uns mesos més tard, quan ja molt municipis l’havien celebrat i el tribunal constitucional havia retallat l’Estatut que el parlament de Catalunya havia aprovat, es va fer una gran manifestació de protesta que molts van dir-nos de nou que no serviria per res.

Aquesta setmana a Sant Fruitós, quan més de 100 persones varem fer una marxa de torxes per la independència i el dimarts 4 autocars baixàvem a la manifestació a Barcelona, alguna cosa dins meu em deia que tot estava canviant i que la feina feta havia servit de molt

Avui, quan escric aquestes ratlles, a Madrid no saben encara com és possible que s’hagi arribat a aquest punt i han quedat astorats quan el President de la Generalitat els hi ha anat a dir que Catalunya vol tenir les estructures pròpies d’un estat.

Ara ja no ens podem aturar, i la feina que s’ha fet a Sant Fruitós i a molts altres pobles del nostre país perquè avui es parli sense embuts de la independència de Catalunya arreu del mon, ha de tenir continuïtat en totes les iniciatives que ens porten cap aquest objectiu.

Cal que el nostre Ajuntament i amb ell tots els santfruitosencs, s’adhereixin a la campanya de penjar l’estelada al balcó i que no es tregui fins que aconseguim ser independents.

Cal també que el poble de Sant Fruitós formi part, com ja ho és de l’Associació de Municipis per la Independència, del grup de municipis que es declaren “territori català lliure”. D’aquesta manera i amb detalls com aquests, que a molts els hi semblaven que no servirien mai per a res, hem aconseguit que, fins i tot els que no hi creien, ara parlin oberta i clarament d’independència.

Queda molta feina per fer, però ara si que ja podem dir que ja hem començat un camí que no te marxa enrera i, si tots hi posem el nostre granet de sorra, aviat serem un poble lliure.

Visca Catalunya lliure.

   
Estic fins als bemolls si, si bemolls (sembla una solfa) d'aquesta empresa, una empresa que no té cap respecte per les persones que són abonats a altres empreses.
    Des de començament d'any pot ser que m'hagin cridat més de 30 vegades i sempre això si a l'hora de la migdiada, així segur que em troben per oferir uns productes que no m'interessen i els digui el que els digui, al cap de 2 o 3 dies em tornen a trucar amb la mateixa avorrida història. Una veueta amb accent sud-americà que torna a carregar amb la mateixa munició i jo una altra vegada amb un cop de cintura, esquivant el tret.
 

 Jo comprenc que els teleoperadors no tenen cap culpa, fan el que els manen, per això (i perquè sóc així), em comporto amb paciència, educació, amabilitat i respecte amb ells. La culpa la tenen les empreses sense escrúpols que res més miren els guanys i són capaços per cobrir objectius, de qualsevol cosa fins i tot de matxucar al que està a casa descansant que ni els ha donat el telèfon ni permís perque truquin.

  Fan com les empres que venen llibres, fan campanyes que volen convèncer al client per esgotament psíquic. Entren a casa teva amb la tonteria que venen a fer-te un regalet, venen sense pressa, parlen tota l'estona, et maregen i si bades, et foten una Llibrada de mig milió de les antigues peles. Ah però si després d'aquesta lluita dialèctica aferrissada aconsegueixes que no te la fiquin, de seguida ja tenen presa i marxen mig emprenyats.

 

Bé jo el proper dia que em truquin de Jazztelll ja se el que faré, els diré:
  - Senyoret/a està grabant la conversa?
  -No
  -Doncs faci el favor de grabar-la.
  -Ja està grabant
  -Bé senyoret/a disculpim si us plau però feu-me el favor de dir-li de part meva (que ja té les dades) a l'empresa Jazztelll que es vagi a la gran pasterada proveïda de mosques.

-Hmmm...

-Gràcies senyoret/a, que pasi un bon dia.

 

 

La dreta de CiU i PP estan desmantellant la Llei de la dependència per la porta del darrera, de forma encoberta, sense diàleg i sense dir-ho. La paràlisi de la llei en un any i mig a Catalunya i ara el desmantellament del PP amb el RDL 20/2012, ataca directament a les persones més vulnerables, persones grans i especialment dones grans que són les cuidadores i les que tenen les pensions més baixes. Tornem a models anteriors que condemnen les dones a cuidar les persones amb dependència de les famílies. Es tracta d'un pas més en el desmantellament dels serveis públics, ara criminalitzen el dret a l'assistència en la vellesa dient que mai ha estat sostenible. No ens podem quedar de braços creuats ja que el sistema de dependència és sostenible i necessita més finançament, i ara més que mai. 

 Les retallades més destacades del RDL són:

. Reducció del 15% de la quantitat establerta per a la prestació econòmica per cures en l'entorn familiar i desaparició del conveni especial de la Seguretat Social. Aquesta retallada afecta a 106.957 persones a Catalunya que reben, mensualment, aquesta prestació econòmica que ara es veurà notablement reduïda.

. Paralització de la Llei, en un període màxim de dos anys, per a les noves prestacions econòmiques per cura en l'entorn familiar.

. Paralització de la Llei, fins l'1 de juliol de 2015, per als dependents moderats. Actualment són 57.083 les persones que a Catalunya han estat valorades com a dependents moderats i que hauran d'esperar 3 anys per rebre una prestació o servei.

. Per a les persones que ja estaven rebent prestació la rebaixa per prestació econòmica per cuidadora familiar és de mitjana de 44 euros: va dels 78'1 euros de les persones amb grau de dependència gran als 27 euros de les persones amb grau de dependència moderada.

 Les noves retallades afectaran, principalment, la gent gran i, especialment, les dones grans que, d'altra banda, solen tenir una pensió més baixa. Des de la seva posada en marxa el gener de 2007, el Sistema de Dependència ha incorporat 768.600 persones a Espanya, d'aquestes 152.974 viuen a Catalunya i avui reben un servei o prestació. La majoria de les persones beneficiàries, un 74% són més grans de 65 anys i el 54% més grans de 80 anys. D'aquestes tres quartes parts són dones.

Les polítiques socials deixaran de ser el quart pilar del benestar per esdevenir una política caritativa més. Això incrementarà les desigualtats socials, generant més desigualtat social, més desesperació i desemparament a les persones afectades.

    Regidoria de Governació

    i Seguretat Pública

L’arribada de l’estiu obliga als propietaris de solars i finques sense edificar que netegin les seves parcel·les davant l’elevat el risc d’incendis durant el període estival.

Els propietaris de solars cal que deixen lliures de vegetació baixa i arbustiva i de vegetació seca i morta els solars i les parcel·les sense edificar. I és que, la propagació d’incendis a través de solars en males condicions comporta una greu responsabilitat pels propietaris dels mateixos.

Les restes vegetals, producte de la neteja, no es podran amuntegar a l’interior de la parcel·la netejada, ni en cap altre lloc dins la parcel·la havent-se de dipositar a través del corresponent gestor de residus. En aquesta línia, els propietaris hauran d’eliminar tots aquells elements vegetals que obstaculitzin la visibilitat de mobiliari urbà i altres elements (senyals, fanals) o bé aquells que entorpeixin el pas de la via pública.        

La regidora de Medi Ambient junt amb la de Governació i Seguretat Pública, han iniciat una campanya de control per identificar els propietaris del solars que incompleixin aquestes mesures i podrà comportar la imposició de multes coercitives sense perjudici de les facultats de l’Ajuntament d’executar-les subsidiàriament, a càrrec dels propietaris si ho considera oportú.

 

Agustí Masana

Regidor de Governació i Seguretat Pública

 

 

                La conducció de vehicles és un acte complex i perillós. Cal tenir en compte que el 90% de la informacióque rebem al conduir ens arriba a través de la vista, és per això que les condicions visuals són determinants pel bon rendiment com a conductor i a més té relació amb l’accidentalitat per error humà. Mentre es condueix la visió és essencial ja que es veu obligada a adaptar-se ràpidament en un entorn que degut a la velocitat canvia molt més ràpid que en condicions normals (caminant o corrent). Totes les alteracions o malalties que produeixen una disminució de la qualitat de la visió pot fer que aquests conductors tinguin més dificultats a l’hora de calcular distàncies, velocitats i conduir en condicions extremes (cansament, pluja, nit...)

                Una de cada tres persones al volant tenen una visió deficient (Federació Europea de la Indústria Òptica), i és la causa de més de la meitat dels accidents de tràfic. La major part de les decisions que es prenen al volant depenen d’una òptima qualitat de visió. Cal tenir en compte que hi ha un 25% de la població entre 18 i 30 anys no s’ha fet mai un examen visual complert.                       

L'altre dia em venia de gust veure la meva artista favorita de tots els temps: Ingrid Bergman, així que quan la casa estava en calma, em vaig acomodar al sofà disposat a veure la peli cula Casablanca. Si, si aquesta de tocala Sam, aquesta de ... As time goes by, amb diàlegs com ...

- On vas estar ahir a la nit Rick?
- Fa molt temps d'això. No me'n recordo.
- Et veuré aquesta nit?
- Mai faig plans amb tanta antelació

diàlegs que indiquen clarament que la vida a en aquells anys de guerra, es vivia en present, unes hores més enllà era impensable.
Bé, aquesta època de guerra que narra la pel·lícula és la que em va fer discórrer que realment era una pel·licula que tornava a ser d'actualitat, l'època està situada en els anys 40 quan Europa estava ocupada per l'Alemanya nazi i l'única lluita que es s'oposava al nazisme era la resistència francesa, francesa perquè era aquí on més activitat desenvolupava però aquesta era la resistència de tots els que buscaven la llibertat i la justícia, tal com mostra una de les escenes de la pel·lícula, al cafè de Rick quan els nazis intenten l'ocupació del bar  a base de fer callar a la resta cantant cançons bèl·liques de guerra cantades per soldats, cants que en un emocionant moment són ofegats pels cants de la marsellesa cantada per paisans.
L'Alemanya actual, que res té a veure amb el nazisme, però si està exercint com país més ric d'Europa una ocupació econòmica a la resta de països que ens està doblegant, empenyent als països a ser governats pels partits que no tenen cap escrúpol a retallar als ciutadans tots els drets aconseguits a força de lluita i treball deixant a les famílies més humils desprotegides amb una sanitat per a morir-se de riure i una educació per terra, a més de retallar sous, prestacions i tot l'imaginable mentre els que més tenen segueixen augmentant les seves fortunes.
Però com en el cafè de Rick, ahir vam veure un raig d'esperança: La resistència va vèncer a França.

El que acabeu de llegir és fruit de la meva imaginació.
Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència??
Bisente.

Sant Fruitós de Bages, 24 de octubre de 2011

 

Jo, no acostumo a replicar els escrits que surten al Montpeità, però aquesta vegada, si el setmanari es digna a publicar-ho, cosa que últimament en segons quins escrits hi ha hagut censura, voldria fer-ho.

 

 

 

 

  

 

El dia 28 de Juny del 2003 va tenir lloc un esdeveniment polític lamentable, un d’aquells esdeveniments que embruten a la política i que donen motius perquè el ciutadà desconfiï dels polítics i s’aparti de la cosa pública.