La ceràmica és una de les arts més antigues en què l’home s’ha expressat des dels temps prehistòrics fins als nostres dies.
Totes les cultures han fet servir “el fang” per crear objectes utilitaris, arquitectònics, escultòrics, simbòlics i decoratius. Des de les més rudimentàries peces de terrissa per guardar, conservar i servir aliments fins al refinament de la porcellana, desenvolupant al llarg del temps una gran diversitat d’estils, tècniques i materials que avui dia fem servir per expressar emocions i sentiments, coneixent i gaudint d’aquest complex i enriquidor art de la ceràmica.
Des de ja fa uns mesos, concretament des de l’estiu passat, els mitjans de comunicació ens venen informant de l’aparició d’una grip nova originada a Mèxic i que ja ha fet l’aparició en el nostre país.
L’anunci d’una nova malaltia acostuma a produir un neguit entre la gent la qual reclama una informació fiable de quina pot ser la repercussió que en la societat aquesta malaltia pot tenir.
L’Adrià Grandia va néixer a Sant Fruitós l’any 1.981 i fa 19 anys que viu al Vendrell. Un jove inquiet que és tècnic superior en disseny gràfic, especialitzat en tipografia i a més és músic i intèrpret de viola de roda, activitat que actualment es dedica tocant amb diferents grups com Tazzuf, Electric Consert, la Bandaèria i Carbonale entre d’altres a banda de fer nombroses col·laboracions i projectes diversos musicals, teatrals, de titelles i de rapsodia.
Avui santfruitosdigital us ofereix una entrevista amb el jove historiador local en Jaume Plans i Maestre amb motiu de la publicació del seu llibre “Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages".
Entrevista a la Carme Alarcon i Molina, puntaire de Sant Boi de Llobregat i que fa cinc anys que resideix al nostre poble.
És una excel·lent artesana de les puntes al coixí, la seva gran afecció des de fa set anys.
Entrevista a David Clusellas i Codina, periodista i traductor que viu al carrer German Duran del nostre poble.
És Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Diplomat en Estudis Europeus per l'Universsité de la Sorbonne-Nouvelle de Paris
Actualment és tècnic superior en comunicació, publicitat i premsa de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Ha estat redactor, productor i locutor del grup d'emisores de ràdio de la Generalitat de Catalunya i També col.laborador del Diari Avui.
Persona molt activa dins del mon de la comunicació.
El seu ùltim treball com a traductor del francès al català, ha estat la traducció del llibre "Com parlar dels llibres que no hem llegit" de Pierre Bayard, la seva bona traducció ha estat elogiada per la crìtica. De tot aixó ens en parla en l'entrevista que li fem.
També podem trobar al David a la biblioteca al "Club de Lectura", ja que des de fa poc a assumit la responsabilitat de conduir aquesta iniciativa.
El passat dissabte dia 20 de setembre el Museu de Sant Fruitós, per conmemorar el segon aniversari de la seva obertura, va organitzar tot un seguit d'actes :
- Visita a la Cripta i al Museu de la Seu de Manresa
- Inauguració d'un nou espai dedicat al textil
- Botifarrada i concert a la Plaça de l'Esglesia amb el grup Red Feed
Els Red Feed son un grup de joves musics alguns dells de Sant Fruitós, que s'ha format recentment, ells son :
-Clara Oliveras al saxo
-Joan Repollès a la bateria
-Albert Aloy al teclat
-Victor Gonzalez al baix
Amb el seu entusiasme i capacitat per transmetre bona musica, les interpretacions personals de temes coneguts, improvitzacions i composicions propies, ens van fer disfrutar d'una bona nit i d'un bon concert. Els Red Feed un grup amb bona prespectiva musical que esperem tornar-los a sentir ben aviat.
On és el rellotge de sol de la piscina municipal?
Enguany hem pogut gaudir per segon estiu consecutiu de les piscines públiques remodelades. Tot i la opinió favorable sobre l’obra de la nova piscina, he pogut constatar una queixa força generalitzada entre les persones més assídues coneixedores de com eren les piscines de Sant Fruitós abans i de com són ara. Fins l’any passat, les piscines municipals de Sant Fruitós eren les úniques piscines que comptaven amb un rellotge de sol. Aquest era un dels seus trets distintius. Lamentablement amb la remodelació realitzada, el rellotge de sol ha desaparegut i, pel que sembla, ningú sap ben bé com.
“Quan vam venir a viure aquí, buscàvem més qualitat de vida,.....”
Avui en dia, ningú es mostra indiferent davant el notable creixement que Sant Fruitós està experimentant. Per alguns és el signe dels temps contra el que no s´hi pot fer res i una clara mostra de la vitalitat del poble. Per a uns altres, en canvi, significarà a mig termini la pèrdua d’identitat del nostre poble i, no exempts de certa nostàlgia, es mostren recelosos d’un creixement desbocat del casc urbà. I, finalment, també n’hi ha qui creu que abans de tractar sobre el creixement de Sant Fruitós, caldria dotar el poble dels serveis bàsics necessaris: sanitat, cultura, llar d’avis, transport,... doncs actualment ja fem curt.
Aquests dies ha tancat portes un dels establiments emblemàtics del poble.
Emblemàtic per la seva antiguitat, el Ton ens parla d’un origen de més d’un segle i mig, i per la seva activitat. Els que ja tenim uns quants anys, recordem l’intens aroma d’anís que gaudíem al passar per davant de Cal Morell quan el destil·laven .
La prohibició de vendre destil·lats a granel va ser el cop de gràcia per una indústria que va haver de transformar-se al no poder competir amb les grans marques d’embotellats.
Ara el Ton, a l’arribar-li la jubilació en tanca les portes amb una certa nostàlgia per part de tots al veure com es van perden uns referents més d’un poble que, per bé o per mal, es va transformant.
El Conreu, cultura i informació. Entitat sense ànim de lucre exp. 35833 ( llei 34/2002 )
Santfruitosdigital.cat no es responsabilitza ni necessàriament subscriu les opinions que manifesten els nostres col·laboradors