He estat llegint el manifest per la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya, i voldria opinar d’aquesta proposta; d’entrada amb els primers arguments hi estic totalment d’acord: és necessari crear entre tots un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat. I això ja no encaixa amb el fet de que, he llegit, que es pretengui incloure o acostar-se a persones que actualment militen en partits polítics, del color que siguin, es igual, tots els actuals polítics han de quedar fora d’una proposta nova que ha de néixer de la empenta del ciutadà , que ha de néixer del descontent del ciutadà amb la situació actual.

La sobirania, la independència, poden ser bones, però estem parlant de quelcom que va més enllà d’un país, va molt més enllà del que el nostre entorn més proper ens deixa veure; es cert que la situació dels catalans podria ser millor, no ho dubto, però no puc deixar de pensar que hi ha persones que no poden pas pensar en escollir entre diverses opcions, hi ha persones que per no poder no poden ni menjar, ells no saben que es una habitatge digne, i els que no moren de fam, possiblement moriran per guerres, o per epidèmies, o  a saber per quins interessos moriran; i el més dur es que els més vulnerables sempre son  la quitxalla.

No vull pas dir que no tinguem dret a una habitatge digne, ni a salaris i pensions dignes, ni a tot allò que fins ara estàvem acostumats, però crec que si s’ha de crear un nou model social, hem de tenir present que ha d’anar més enllà del nostre petit país, com deia un conegut cantautor, o del petit gran país com algú més l’ha batejat; si hem de crear un nou model social, hem de començar a treballar perquè aquest nou model social esdevingui el gran canvi que aquest mon necessita, l’única cosa que hem de tenir clara es que el sistema actual no pot seguir, no se si es que ha fracassat o es que mai ha estat bo, però l’hem de canviar, i mentre nomes pensem en territoris i colors, serà difícil que ho aconseguim.

Si el que es desitja es aconseguir el millor per les persones, em teniu al vostre costat, colze a colze, esquena amb esquena, fent feina per millorar; si el que es desitja es crear un nou grup d’opinió, un nou “lobby”, oblideu-me, no crec que sigui el camí que la societat necessita.

Portada a la premsa escrita: “La líder del PP renuncia a ser escortada pels mossos”; no penso pas parlar de la senyora en qüestió, ni de la seva renuncia en particular. La líder del PP, te les seves idees i jo les meves, possiblement no coincidim en molts punts de com s’ha de treballar pel poble, pels ciutadans, però tampoc hem tingut mai l’oportunitat d’intercanviar opinions. Ha manifestat el seu rebuig a ser escortada pels mossos, segons ella, perquè en desconfia, i te tot el dret a fer-ho; i es d’això del que voldria parlar, no tan de l’actitud d’aquesta persona  en concret, sinó dels privilegis dels polítics en general.
Alguns, no tots, tenen escorta, perquè?, alguns, no tots, quan viatgen en avio, ho fan en classe business, perquè?, alguns, no tots, quan estan en el punt de mira de causes de corrupció, ens diuen que no els poden jutjar perquè estan aforats, perquè?, alguns, no tots, prenen decisions que perjudiquen i molt als ciutadans, i es queden tan tranquils, perquè?,  alguns, no tots, es pensen que son el melic del mon, i que tots hem de creure i callar, perquè?

Perquè es pensen tots aquests polítics que cada vegada hi ha més gent que demana regenerar la democràcia?, però que es pensen aquests polítics, que els hi hem de continuar permeten aquesta disbauxa?

El poble, els ciutadans, hem de ser capaços d’aturar-ho; hem de fer que la classe política tingui la mateixa quota d’atur que els treballadors; o que tingui la mateixa retallada de sou que han tingut els funcionaris; no pot ser que quan hi ha tanta gent perjudicada per la seva ineficàcia, ells, els polítics, encara tinguin els mateixos privilegis.

Que han de fer els polítics?, primer, ser honestos, molts ho son, però per ser-ho del tot, i tots, han de fer fora als que es desvien d’aquesta honestedat; segon, els casos de corrupció, s’han de jutjar i de castigar amb rapidesa i amb duresa, per escarmentar a possibles corruptes futurs; tercer, presentar llistes obertes a les eleccions, perquè puguem votar als que creguem millors i més ben preparats per defensar els nostres interessos; quart, treballar pels ciutadans, amb la finalitat d’aconseguir en cada cas, la millor opció pel benestar del poble, anticipant aquesta prioritat a la dels beneficis materials; cinquè, no acceptar pels ciutadans tot allò que no volen ni per ells ni per les seves famílies;  podria anar enumerant més pautes pels polítics, però crec que de moment ja en tenen suficients, i a més, al cap i a la fi, son ells els que han de trobar els motius que els han de portar a fer una bona feina pels conciutadans.