Tal com s’ha enunciat es vol engrandir la Residència El LLedoner.Sabem que s’ha fet petita i és molt important poder disposar de mes places per les persones que les necessitin.
Tanmateix aquestes obres previstes afecteran molt directament als actuals residents del LLedoner.Està previst que les obres durin dos anys.És evident que els actuals residents hauran de ser traslladats a una altra residència per un temps indeterminat.
Els familiars hem estat informats pel senyor alcalde,Joan Carles Batanés,i per la regidora Cristina Múrcia,que serà l’Ajuntament, l’àrea de Benestar Social de S.Fruitós, qui es farà càrreg de buscar una residència on puguin ser atesos,durant el temps necessari,els actuals residents.Nosaltres ho agraïm, però també ens preocupa i força l’agitació que això comportarà a persones grans i malaltes.
Tot aquest enrenou no existiria si es fes una nova residència en un altre lloc de S. Fruitós.A més també veiem que l’Ajuntament preveu fer concessió de l’espai –terrenys- que són municipals i un milió d’euros a l’empresa que es faci càrreg d’aquesta ampliació.Una empresa que serà privada i que serà la gestora de la nova residència per la pila d’anys que acordin.
D’entrada ho trobo inquietant,vull dir que m’inquieta.Els actuals residents del LLedoner gaudeixen del benestar de poder tenir tots una habitació individual,podran mantenir aquest benestar si es fa l’ampliació prevista? I tampoc sabem de quantes estrelles serà aquesta nova residència.
Nascuda a Barcelona l’any 1973 va cursar Belles Arts i l’any 1997 es traslladà a Holanda per continuar estudis de Gestió Cultural i Artística i treballar en consultoria d’organitzacions. També va dedicar el seu temps a la creació, amb escultures i instal·lacions en què paraula i art es combinen i en aquesta relació les paraules van anar guanyant espai fins al punt que actualment ja té publicades tres novel·les: La nena dels nou dits (2008), La llista (2010) i Dies de cel groc (2013). També ha fet la traducció de la novel·la juvenil Odessa i el món secret dels llibres.
Amb la Laia Fàbregas, qui actualment viu al nostre municipi ens trobarem per parlar de la seva obra i principalment comentarem La llista, una narració amb dues històries paral·leles: la d'un extremeny que torna a Eindhoven, on va anar de jove per buscar feina fugint de la precarietat de la postguerra, i la d'una noia que recorre Europa a la recerca de les persones d’una misteriosa llista.
A casa, quan hi vivia la iaia Montserrat, tots els mals es curaven amb herbes.
Als fogons sempre hi havia unes quantes olletes d’alumini mig tapades que contenien les herbes i que en les seves ebullicions desprenien unes aromes intenses, espirituals, quasi màgiques, que impregnaven tota la cuina.
La ceràmica és una de les arts més antigues en què l’home s’ha expressat des dels temps prehistòrics fins als nostres dies.
Totes les cultures han fet servir “el fang” per crear objectes utilitaris, arquitectònics, escultòrics, simbòlics i decoratius. Des de les més rudimentàries peces de terrissa per guardar, conservar i servir aliments fins al refinament de la porcellana, desenvolupant al llarg del temps una gran diversitat d’estils, tècniques i materials que avui dia fem servir per expressar emocions i sentiments, coneixent i gaudint d’aquest complex i enriquidor art de la ceràmica.
Vi de solitud, d’Irène Némirovsky (Kiev 1903 – Auschwitz 1942)
Irène Némirovsky era filla d’un banquer jueu que es va instal·lar amb la seva família a França després de la Revolució Soviètica. Educada per una institutriu francesa dominiva diferents idiomes i va escriure una dotzena de llibres, sent una escriptora reconeguda per la classe cultural francesa. Fugint de l’auge del nazisme a França es va refugiar en un petit poble, però fou detinguda i deportada a diferents camps de concentració. Va morir a Auschwitz.
La qualitat de la seva prosa fa que actualment sigui considerada com una de les millors escriptores en llengua francesa. Els trets autobiogràfics i les difícils relacions amb la seva mare són l’eix de moltes de les seves magnífiques novel·les i també de la què estem llegint al club.
Fragment:
““<Ja no sóc jo que la necessito a ella, jo ja no necessito que m’acotxin, m’abracin... M’he fet gran, vella... Que vell es pot ser a dotze anys...> Bruscament se sentia àvida de solitud, d’una solitud total, de silenci, d’una malenconia amarga per impregnar-se’n l’ànima fins a saturar-la d’odi i de tristor.”
Tertúlia,
Dijous 30 de maig a les 20:30 h
Recordeu que el Club de Lectura és una activitat oberta a tothom)
El proper dilluns dia 24 de Setembre a les 5 de la Tarda, gaudirem al Saló de la Residència de la vídeo conferència “Recordant les nostres colònies tèxtils”, a càrrec del Sr. Francesc Rufas i la Sra. Mª Lluïsa Gregori. Ens mostraran un recorregut per les diferents colònies tèxtils de la comarca explicant-nos la història de cada una d’elles. Us hi esperem!
El Conreu, cultura i informació. Entitat sense ànim de lucre exp. 35833 ( llei 34/2002 )
Santfruitosdigital.cat no es responsabilitza ni necessàriament subscriu les opinions que manifesten els nostres col·laboradors
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg){kind=logo}
.jpg)
.jpg)
Il·lustracions, dibuixos, ninots... (1358) 
Bicioses de la BTT (1530) 
Despertaferro (1449) 
Sisbemessanapren (1582) 
Escripcions (1526) 
Sant Fruitós Decideix (905) 
Sant Fruitós en Blanc i Negre (780)